El camí pel qual he passat fent
aquest treball ha estat plegat de nous coneixements, injustícies, emocions i,
fins i tot, algunes llàgrimes.
La sida va ser la plaga del
segle vint. Des del 1981 ha provocat gairebé 40 milions de morts en total.
Moltes d’aquestes persones pertanyien a col·lectius socials “mal vistos” per la
població.
Amb la seva arribada va
començar una lluita que buscava la seva cura i, principalment, la igualtat
entre éssers humans. Malauradament, encara no ha donat el seu fruit madur. Tanmateix,
la quantitat d’esforç realitzat per milions de persones per sobreviure, millorar
i intentar estendre la informació correcte arreu del món és incalculable.
Des del moment de la seva
aparició, es va crear un estigma relacionat amb el VIH a diferents nivells:
familiar, laboral, social, sanitari, d’amistat,
etc. Això és degut a la seva associació amb grups considerats marginals com
homosexuals, toxicòmans, prostitutes o africans.
Com ja sabeu, considero que
qualsevol tipus de discriminació és intolerable. Sempre s’ha de mantenir un mínim
de respecte, cosa que mai s’ha fet completament amb els portadors del VIH o els
malalts de sida. Moltes vegades no cal un comentari despectiu com “s’ho
mereixia, és la seva culpa” per expressar rebuig; una mirada de menyspreu, un
gest inapropiat, la manca d’un somriure... són molt més que suficients per
enfonsar una persona.
L’afecte, l’empatia i el
respecte són els pilars de la humanitat. Per què no tothom demostra que pertany
a aquesta esplèndida espècie anomenada Homo
sapiens sapiens? Jo us donaré la resposta: ells creuen que només un
determinat grup de persones “tenen l’honor” de ser humans: els qui segueixen
les seves normes, els qui no surten de la realitat que s’han inventat. Per a mi
ells són els malalts, la societat malalta dels segles XX i XXI.
Sabeu què he deduït? Els canvis
també ens fan humans. Incorporar elements d’altres individus que no formen part
de tu mateix és l’experiència més enriquidora que es pot viure. Així que no
estigueu espantats del que és diferent; sigueu curiosos, investigueu, proveu i,
el més important de tot, accepteu. Òbviament, abans d’acceptar s’ha de saber;
per tant, difoneu el coneixement.
Després de passar llargues
estones mirant per la finestra, aparentment perduda a l’infinit, he arribat a la meva conclusió final: La sida ha
canviat el nostre món; s’ha emportat a molts, però, com diu Felipe Garcia, “la
sida està curant la nostra societat malalta”. La sida ens està fent més humans.
Avui he tingut la
meravellosa oportunitat d’entrevistar a persones que fa dècades que lluiten contra el VIH: Carmen Ligero, Emma Fernández i Felipe García. Tots tres són fantàstics
professionals que treballen a l’Hospital
Clínic de Barcelona.
Aquesta
experiència ha sigut molt enriquidora. M’ha ajudat a entendre molt millor la
situació actual del VIH i he après moltíssimes coses que m’han estat de gran ajuda.
La Carmen i l’Emma
són dues infermeres que treballen al servei d’Infeccions de l’hospital. Fan una
gran labor social amb els portadors del VIH i els malalts de sida, són un gran
exemple a seguir.
Felipe García
En Felipe García és
un metge que porta 27 anys combatent el VIH, al llarg dels quals ha viscut la
pandèmia en totes les seves fases amb molta intensitat. És una mostra de l’amor
per la professió i la dedicació pràcticament exclusiva a ella. Entre altres, és
un dels pioners de la investigació de la vacuna terapèutica contra la sida.
He fet un recull de mites que la societat ha creat durant aquests últimes trenta anys relacionats amb la sida. Cadascuna d’aquestes llegendes urbanes és falsa. A continuació us ho justifico:
oNomés uns grups determinats poden tenir la sida: Els homosexuals, les prostitutes i els toxicòmans. Els heterosexuals no poden tenir-la.
Les vies de transmissió d’aquesta malaltia no estan relacionades amb la sexualitat, el treball o les substàncies que prenem les persones, sinó que són ben diferents. El VIH es transmet via sang, semen, fluids vaginals o llet materna, per tant tothom es pot infectar.
Aquesta llegenda es va crear per la manca d’informació de la població. Com a conseqüència de la ignorància, es va recórrer al sentit comú. Els grups de risc són els que tenen més infectats, òbviament, i aquests són els homes homosexuals, les prostitutes i els toxicòmans. Cadascun té una raó diferent per ser-ho:
-Els gais solen mantenir relacions sexuals anals, en les quals es creen microlesions per les quals es poden passar sang i semen d’una persona a l’altra molt més fàcilment que a la penetració vaginal.
-Les prostitutes mantenen moltes relacions sexuals diàriament i moltes d’elles sense protecció, cosa que dispara les possibilitats d’esdevenir una portadora del VIH.
-Els toxicòmans per via parenteral (aquells que s’injecten la droga a la vena) no prenien cap tipus de mesura sanitària, és a dir, compartien les xeringues.
oEs transmet via mosquits.
El virus del VIH no pot sobreviure fora del cos que habita més d’uns quants segons, per tant aquest tipus de transmissió és impossible.
oLa gent que té la sida sempre es mor.
Aquesta llegenda urbana era, de fet, real durant la pandèmia. No obstant, com ja he dit més d’una vegada, s’han fet nombrosos avenços que permeten al malalt esdevenir portador i obtenir una meravellosa qualitat de vida. Tot i això, no hi ha cap cura.
Desgraciadament, si que és certa a alguns indrets del nostre planeta. Malauradament no són pocs, el més destacable és tota la zona subsahariana de l’Àfrica. El que trobo més trist de tot això és que la vida de milions de persones depengui en els diners que aquestes tinguin.
oTots els fills de portadors del VIH i malalts de sida tenen el virus.
Aquesta afirmació és completament falsa. Avui dia, les mares i bebès que reben el tractament necessari tenen un 98% de possibilitats d’evitar el contagi.
Tanmateix, als països en vies de desenvolupament, com ja he dit abans, no tenen els recursos indispensables per combatre el virus per culpa de la seva situació econòmica.
oEl VIH no existeix, és una invenció de les farmacèutiques.
Des de fa aproximadament un any, s’ha començat a escoltar un rumor que diu que el virus mai ha existit i ha sigut un invent per guanyar diners. Com a conseqüència molts malalts de sida i portadors del virus estan abandonant el tractament, cosa que és altament perjudicial per la seva salut.
Aquesta notícia està alarmant la comunitat científica.
- Bibliografia:
Aquest apartat no en té, ja que són les conclusions que jo he tret després de buscar la informació necessària per emplenar les altres parts del treball.
Les xarxes socials també estan tenint un gran impacte sobre la població,
sobretot per la seva capacitat de fer arribar a tothom la informació.
L’exemple
més directe que jo he trobat, és el d’un youtuber de 21 anys australià a qui
admiro. Es diu Troye Sivan. El seu afany per estendre el coneixement sobre la
sida va començar fa dos anys, quan va veure un parell de pel·lícules que hi
estan relacionades. En aquell moment es va adonar que no tenia una idea molt
clara de què és la sida, tot i haver rebut una educació magnífica i ser un jove
obertament gai. Això el va alarmar molt i va decidir fer un canvi. Va aprofitar
l’audiència de milions de persones, majoritàriament adolescents, que té al seu
canal de YouTube per resoldre dubtes usuals sobre malalties sexuals. A més a
més, ha fet un parell de vídeos únicament parlant de la sida:
L’art, com sempre, segueix reflectint la nostra societat. Per tant, com a conseqüència que la sida segueixi estant estigmatitzada, la creativitat dels artistes de diferents gèneres han parlat d’aquest problema mitjançant la seva originalitat.
El món del cinema està farcit de pel•lícules que donen diferents punts de vista molt interessants de la situació social de la qual estic parlant. No he disposat del temps necessari per mirar cap pel•lícula actual, però si que n’he trobat algunes amb molt bones crítiques: Gia (1998), Test (2009), Dallas Buyers Club (2013) i The Normal Heart (2014).
El teatre català també ha volgut expressar la seva opinió de la sida amb Discordants, una producció teatral que ensenya com afecta el VIH a una parella. També Comediants van ser bastant actius a la lluita contra la sida, anant a escoles i congressos a parlar-ne. A més a més, no tenien cap tipus de vergonya per ensenyar com posar un condó als més joves.
Durant molts anys, persones amb molta influència social i política han
participat activament a la lluita contra la sida. Algunes d’elles són Michael
Jackson, Bono (de U2), Alicia Keys, Beyoncé, Bill Gates, Rihanna, Liz Taylor,
Madonna, Miley Cyrus, Obama, Lady Gaga, Bill Clinton, Annie Lennox, Elton
John...
Provablement, la polèmica més recent relacionada amb la sida i Hollywood és
la de l’actor estatunidenc Charlie Sheen. El 17 de novembre de 2015 va anunciar
públicament a una entrevista que és VIH positiu. A continuació tenim algunes de
les seves afirmacions més destacables:
“Estic aquí per
admetre que, de fet, sóc VIH +. He de posar un final a aquesta arremesa, a
aquest bombardeig d’atacs i <<mitges veritats>> i nocives i
volàtils històries sobre mi, que estan amenaçant la salut de molts altres”.
“Són tres lletres
difícils d’interioritzar. Va ser un punt
d’inflexió a la meva vida ”.
Declara que ha
arribat a pagar mes de 10 milions de dòlars per mantenir la seva malaltia en
secret.
“El que ells
obliden és que són diners que estan robant als meus fills. Es pensen que només
m’afecta a mi, però tinc cinc fills i una neta”.
“Confiava en
aquelles persones i estaven en el meu cercle més proper, i pensava que em
podrien ajudar. La meva confiança esdevingué la seva traïció”.
Charlie explica
que ha sigut una víctima d’extorsió, amenaces i xantatge.
Confirma que una
prostituta que havia contractat va utilitzar el temps que estava a casa del
famós per fer una foto dels
antiretrovirals (medicaments) que ha de prendre per tractar el VIH. Aquesta
dona va amenaçar-lo dient-li que faria pública la imatge si no li pagava una
quantitat considerable de diners.
“Crec que avui
surto de la meva presó”.
Tot i estar
patint aquell xantatge, seguia freqüentant els serveis de dones de companyia
que l’estaven extorsionant. Aquesta és la justificació que ell ens dóna:
“Estava tan
deprimit per la condició en la que em trobava que vaig començar a prendre
moltíssimes drogues, bevia desenfrenadament. Prenia decisions molt dolentes. Sé
que sóc 100% culpable d’aquesta part de la història”.
“Ara tinc la
responsabilitat de millorar-me i d’ajudar a moltes altres persones. I, amb
sort, com a resultat del que estem fent
avui potser alguns vindran a dir-me: <<Gràcies, Charlie. Gràcies per
deixar la porta oberta>>”.
En Charlie és un
gran exemple del que van haver de viure milions de persones durant els 80 i 90.
Així mateix, deixa molt més clar que, tot i que la societat està millorant,
encara tenim un llarg camí per recórrer.
La vida dels portadors del VIH i els malalts de sida ha canviat molt en els darrers trenta anys en els països més desenvolupats. Infectar-se en els 80 o 90 era una sentencia de mort, cosa que ara, amb el tractament, significa tenir una malaltia crònica que, amb els medicaments necessaris, permet tenir una vida normal. Aquesta idea la reflexa el següent vídeo:
Aquí teniu l’emocionant missatge que envia l’home traduït al català:
Alguna vegada has sentit que, en algun moment, hi havia algú que era igual que tu, però va néixer en una altra època?
Em dic Tyler Curry. Sóc escriptor i fotògraf i visc a Dallas, Texas. Vaig néixer el setembre del 1983, un mes abans que el VIH fos identificat. En aquell moment la malaltia era coneguda amb el nom de “càncer gai”. Era gairebé sempre una sentència de mort segura. Però alguns van sobreviure. Els van anomenar “els afortunats”.
Em van diagnosticar que tenia el VIH el juliol del 2012. Només havia tingut el virus uns nou mesos i estava a 75 limfòcits T col•laboradors de tenir la sida.
Les meves grans preocupacions eren sortir amb gent, envellir, trobar algú a qui estimar i, més important, trobar algú amb qui mantenir relacions sexuals: un luxe.
Perquè els homes que caminaven com jo i parlaven com jo, a qui els agradaven les mateixes coses que a mi m’agraden, qui van cometre els mateixos errors que jo; no ho van aconseguir.
Aquesta hagués sigut la primera marca que hagués trobat, sarcoma de Kaposi. Aleshores no hi havia cap test que identificava el VIH, així que normalment aquesta era el signe que indicava que estaves infectat.
Entre sis mesos i un any més tard i les coses cada vegada van pitjor. Tot em fa mal, els meus pulmons estan incendiats, sempre tinc febre i no tinc energia.
La gent tindria por de tocar-me. Els meus amics em deixarien, estarien massa deprimits de mirar-me la cara. La meitat dels meus amics estarien morts.
Al voltant del meu trenta-unè aniversari, probablement ja estaria mort.
La meva cara ja no seria la meva cara. Seria un símbol d’una plaga.
Si ets un home gai viu avui dia, sigues feliç, sigues agraït. Ves a viure la teva vida.
Aquesta no és la meva cara, perquè vaig néixer el 1983.
Em trauré això i aniré a viure la meva vida. Resulta que sóc un dels “afortunats”.
També es duen a terme diverses campanyes per recaptar diners, més endavant
destinats a la investigació de la malaltia, o per difondre l’ús de condons per
protegir-se de les malalties de transmissió sexual. Per fer-ho s’utilitza la
publicitat. Realment hi ha una gran varietat d’anuncis que fan una gran labor.
A continuació hi ha els que més m’han impactat:
El següent vídeo és el que m’ha deixat més bocabadada. Abans de mirar-lo llegiu
l’advertència que surt l’inici, si us plau.
A partir de la segona meitat dels noranta, la situació es va començar a
estabilitzar. Els nous fàrmacs van millorar l’esperança i la qualitat de vida
dels malalts de sida o portadors del VIH. Tot i això, avui dia segueix sent un
dels problemes sanitaris més greus a escala mundial. Des del primer cas s’han
infectat unes 78 milions de persones i 39 milions han mort.
Segons l’OMS (Organització Mundial de la Salut), a finals del 2014 hi havia
aproximadament 39’6 milions de persones infectades pel virus. És una xifra
alarmant, oi? Doncs a mi m’escandalitza encara més el fet que més de dues
terceres parts dels portadors del VIH o malalts de sida siguin de l’Àfrica
Subsahariana. Així mateix, la gran majoria dels infectats restants són de zones
en vies de desenvolupament del nostre planeta. Actualment els afectats de les
zones desenvolupades prenen, majoritàriament, el tractament que els pertoca.
Aleshores, per què els altres malalts no hi tenen accés? Per la raó de sempre,
els diners. Els tractaments tan avançats que s’estan desenvolupant o fa anys
que estan al mercat són excessivament cars, cosa que provoca que sigui
extremadament difícil portar-los arreu del món. Com a resultat milions de
persones segueixen patint les conseqüències de l’aparició d’aquest horrorós virus.
Òbviament s’han fet nombrosos avenços en aquest camp de la medicina, tot i
que en queden molts més per fer; no obstant, la primordial millora que hem
d’assolir és humanitària, per tant hauria de preocupar-nos a tots. És una
llàstima que la gran majoria de persones que poden realitzar un canvi, per
petit que sigui, no els importi aquesta qüestió o mai hagin estat informats
qualificadament.
La música també va prendre un paper important en aquell moment, com sempre ho fa.
He escollit tres cançons que considero bastant representatives. Les he traduït i he analitzat la seva lletra.
-The Show Must Go On, Queen (1991)
Empty spaces - what are we living for
Abandoned places - I guess we know the score
On and on, does anybody know what we are looking for...?
Another hero, another mindless crime
Behind the curtain, in the pantomime
Hold the line, does anybody want to take it anymore?
The show must go on,
The show must go on
Inside my heart is breaking
My make-up may be flaking
But my smile still stays on.
Whatever happens, I'll leave it all to chance
Another heartache, another failed romance
On and on, does anybody know what we are living for?
I guess I'm learning, I must be warmer now
I'll soon be turning, round the corner now
Outside the dawn is breaking
But inside in the dark I'm aching to be free
The show must go on
The show must go on
Inside my heart is breaking
My make-up may be flaking
But my smile still stays on
My soul is painted like the wings of butterflies
Fairy tales of yesterday will grow but never die
I can fly - my friends
The show must go on
The show must go on
I'll face it with a grin
I'm never giving in
Oh - with the show -
I'll top the bill, I'll overkill
I have to find the will to carry on
Oh with the -
Oh with the show -
The show must go on...
Espais buits – per a què vivim?
Llocs abandonats – suposo que coneixem la el tanteig
Sense parar, algú sap què estem buscant...?
Un altre heroi, un altre crim sense motiu
Darrere del teló, a la pantomima
No pengis, hi ha algú que ho vulgui aguantar més?
L’espectacle ha de continuar,
l’espectacle ha de continuar
Dins el meu cor s’està trencant
El maquillatge potser s’està traient
Però segueixo tenint el meu somriure
Passi el que passi, ho deixaré tot a la sort
Un alter desamor, un altre romanç fallit
Sense parar, algú sap per a què vivim?
Suposo que estic aprenent, ara dec ser més amable
D’hora estaré girant la cantonada
Fora s’està fent de dia
Però dins de la foscor anhelo ser lliure
L’espectacle ha de continuar,
l’espectacle ha de continuar
Dins el meu cor s’està trencant
El maquillatge potser s’està traient
Però segueixo tenint el meu somriure
La meva anima està pintada com ales de papallones
Els contes de fades d’ahir creixeran però mai moriran
Puc volar – amics meus
L’espectacle ha de continuar,
l’espectacle ha de continuar
L’enfrontaré amb un somriure
Mai cediré
On – amb l’espectacle -
Estaré el primer al cartell, exageraré
He de trobar la manera de continuar
Oh amb el -
Oh amb el show -
L’espectacle ha de continuar...
Queen
Aquesta cançó reflecteix tot el dolor pel que va passar Mercury des del dia que li van diagnosticar la sida, sobretot la dificultat que li va suposar mantenir-ho secret. Això ho podem observar al vers que diu “però dins de la foscor anhelo ser lliure”.
Aquesta lletra explica la gran raó per la qual considero a Freddie el meu ídol: La seva gran força de voluntat. Tot i saber que estava esperant una mort imminent, mai va llançar la tovallola. Va seguir lluitant contra l’agressiva malaltia fins l’últim moment. A més a més, va ser capaç d’empassar-se molt dolor per evitar que patissin altres persones.
-The Last Song, Elton John (1992)
Yesterday you came to lift me up
As light as straw and brittle as a bird
Today I weigh less than a shadow on the wall
Just one more whisper of a voice unheard
Tomorrow leave the windows open
As fear grows please hold me in your arms
Won't you help me if you can to shake this anger
I need your gentle hands to keep me calm
`Cause I never thought I'd lose
I only thought I'd win
I never dreamed I'd feel
This fire beneath my skin
I can't believe you love me
I never thought you'd come
I guess I misjudged Love
Between a father and his son
Things we never said come together
The hidden truth no longer haunting me
Tonight we touched on the things that were never spoken
That kind of understanding sets me free
Ahir vas venir per alçar-me
Lleuger com la palla i fràgil com un ocell
Avui peso menys que una ombra a la paret
Només un murmuri més d’una veu inaudita
Demà deixeu la finestra oberta
A mesura que la por creix aguanta’m als teus braços
No m’ajudaràs si pots a desfer-me d’aquest enuig
Necessito les teves gentils mans per calmar-me
Perquè mai no vaig pensar que perdria
Només pensava que guanyaria
Mai no vaig somiar que sentiria
Aquest foc sota la meva pell
No puc creure’m que m’estimes
Mai no vaig pensar que vindries
Suposo que vaig jutjar erròniament l’amor
Entre un pare i el seu fill
Les coses que mai havíem dit arriben alhora
La veritat amagada ja no em turmenta
Avui hem esmentat les coses que mai no hem parlat
Aquell tipus de comprensibilitat m’allibera
Elton John
La història que es narra en aquesta cançó és la d’un pare homofòbic que acaba acceptant el seu fill gai quan està a una fase molt avançada de la sida.
Vull destacar la primera estrofa, perquè crec que descriu amb un llenguatge molt treballat l’estat en què es trobaven els malalts de sida abans de morir.
L’he triada perquè la primera vegada que la vaig escoltar em va sorprendre el gir que dóna l’argument a l’últim vers de la tornada. Crec que el fa una cançó molt especial i commovedora. Tot i que trobo bastant trist que una persona s’hagi de trobar a una situació tan crítica com aquesta per poder acceptar algú, encara més si és seu fill.
-In This Life, Madonna (1992)
Sitting on a park bench
Thinking about a friend of mine
He was only twenty three
Gone before he had his time
It came without a warning
Didn't want his friends to see him cry
He knew the day was dawning
And I didn't have a chance to say goodbye
In this life I loved you most of all
What for?
'Cause now you're gone and I have to ask myself
What for?
What for?
Driving down the boulevard
Thinking about a man I knew
He was like a father to me
Nothing in the world that he wouldn't do
Taught me to respect myself
He said that we're all made of flesh and blood
Why should he be treated differently
Shouldn't matter who you choose to love
In this life I loved you most of all
What for?
'Cause now you're gone and I have to ask myself
What for?
People pass by and I wonder who's next
Who determines, who knows best
Is there a lesson I'm supposed to learn in this case
Ignorance is not bliss
In this life I loved you most of all
What for?
'Cause now you're gone and I have to ask myself
What for?
People pass by and I wonder who's next
Who determines who knows best
Is there a lesson I'm supposed to learn in this case
Ignorance is not bliss
Have you ever watched your best friend die (what for)
Have you ever watched a grown man cry (what for)
Some say that life isn't fair (what for)
I say that people just don't care (what for)
They'd rather turn the other way (what for)
And wait for this thing to go away (what for)
Why do we have to pretend (what for)
Someday I pray it will end
I hope it's in this life
I hope it's in this life time
I hope it's in this life
I hope it's in this life time
Asseguda al banc d’un parc
Pensant en un amic
Només tenia vint-i-tres anys
Se’n va anar abans del que li tocava
Va arribar sense avisar
No volia que els seus amics el veiessin plorar
Sabia que el dia s’estava acabant
I no vaig tenir l’oportunitat de dir adéu
En aquesta vida, et vaig estimar per sobre de tot
Per a què?
Perquè ara te n’has anat i m’he de preguntar
Per a què?
Per a què?
Conduint pel bulevard
Pensant en un home que coneixia
Era com un pare per a mi
No hi havia res al món que ell no pogués fer
Em va ensenyar a respectar-me
Ell deia que tots estem fets de car i ossos
Per què hauria de ser tractat de manera diferent?
No hauria d’importar a qui tires estimar
En aquesta vida, et vaig estimar per sobre de tot
Per a què?
Perquè ara te n’has anat i m’he de preguntar
Per a què?
La gent passa i em pregunto qui és el següent
Qui ho determina?, qui ho sap?
Hi ha una lliçó que hauria d’aprendre aquesta vegada?
La ignorància no és la felicitat
En aquesta vida, et vaig estimar per sobre de tot
Per a què?
Perquè ara te n’has anat i m’he de preguntar
Per a què?
La gent passa i em pregunto qui és el següent
Qui ho determina?, qui ho sap?
Hi ha una lliçó que hauria d’aprendre aquesta vegada?
La ignorància no és la felicitat
Has vist el teu millor amic morir? (per a què?)
Has vist un home adult plorar? (per a què?)
Alguns diuen que la vida és injusta (per a què?)
Jo dic que a ells no els importa (per a què?)
Ells prefereixen anar per l’altre camí (per a què?)
I espero a que això se’n vagi (per a què?)
Per què hem de fingir? (per a què?)
Reso per a què algun dia això acabi
Espero que sigui en aquesta vida
Espero que sigui en aquesta vida
Espero que sigui en aquesta vida
Espero que sigui en aquesta vida
La Madonna sempre a donat el seu suport als malalts de sida, cosa que podem veure en aquesta composició.
Madonna
Parla de dos amics que va perdre per la sida. El primer d’ells sembla ser un noi jove que va decidir no explicar què li passava, com el cantant de Queen. A diferència dels malats de càncer que decideixen no comunicar-ho per estalviar-se el dolor de les persones més properes, aquesta decisió solia (i encara sol) ser presa pels malalts de sida per evitar el rebuig de la societat. L’altre segurament fou un amic que la va fer créixer com a persona, qui li va ensenyar que hem de respectar a tothom i ens hem d’estimar a nosaltres mateixos.
El meu vers preferit és el següent: “La ignorància no és la felicitat”. Explica amb sis paraules el que vull que la gent entengui llegint el meu blog: pot semblar que la desconeixença creï un embolcall que ens protegeixi i els coneixements siguin l’agulla que peti aquesta bombolla. No obstant, la realitat és que la saviesa només ens pot fer més humans, tot i que el camí pel que ens porti descalços estigui cobert de xinxetes.
Durant aquest dur moment, es va utilitzar el cinema per reflectir els problemes que comportava la sida a la societat. Dues de les pel·lícules que van tenir bastant èxit són Parting Glances i Philadelphia. Ambdues tracten el mateix tema des de punts de vista totalment diferents. Les he vist totes dues i a continuació teniu les meves ressenyes:
-Parting Glances
A la pel·lícula podem veure el transcurs d’un dia d’un grup d’homosexuals de Nova York, concretament el d’una parella gai i el seu amic, qui és portador del VIH i està en un estat cada vegada més crític.
El missatge que penso que es volia enviar amb aquesta producció era que la comunitat gai està formada per persones iguals a les de qualsevol altra. Això ho crec per la naturalitat que mostren les imatges. A més a més, la parella protagonista té relacions d’amistat amb molts heterosexuals.
Parting Glances m’ha ensenyat com era la vida quotidiana d’un homosexual a Nova York al moment de la crisi del VIH, cosa que m’ha fet entendre millor la situació de les persones que van ser discriminades (i ho segueixen estant avui dia) per la malaltia. La recomano per qualsevol que estigui interessat en les vivències dels integrants de la comunitat LGBT durant els 80 i 90.
-Philadelphia
Es narra la història d’un advocat secretament gai que s’infecta del VIH a Philadelphia. Dies després que els seus companys se n’adonen, és acomiadat de la seva feina per raons que no són veritables. Seguidament, podem observar la discriminació que pateix per part de tota la societat i totes les dificultats que ha de superar amb la poca ajuda que troba.
Aquesta pel·lícula va ser decisiva a l’hora d’escollir fermament aquest treball. Va tenir un impacte immens sobre mi, només us dic que vaig passar-me una hora sencera sense parar de plorar.
Mostra molt clarament la lluita que van haver de recórrer milions de persones per aconseguir els seus drets. El rebuig que patien els malalts en el moment més crític de la pandèmia està extremadament ben reflectit a aquesta producció. Si sou mínimament empàtics, us puc assegurar que el paper que fa Tom Hanks us deixarà una gran empremta.
Amb la mort o infecció de grans personatges públics es va conscienciar a gran part de la població.
Segons el que m’han explicat, a les notícies sortia cada dia la mort d’una persona important per la sida. Els més destacats van ser Rock Hudson, Freddie Mercury i Magic Johnson.
En Rock Hudson, un dels grans galants de Hollywood de l’època, que morí el 1985, fou el primer de tots en dir obertament que era gai i estava infectat. Aquest tema sempre es va intentar portar amb molt secretisme, ja que tenir la sida significava, en la majoria de casos, ser gai, i ser-ho comportava el final de la seva carrera com actor.
Aquí tenim un segment d’un telenotícies del 1985 en el qual es parla de la possibilitat que l’actor tingues la sida:
Freddie Mercury
En Freddie Mercury, el cantant de Queen, sempre va portar la seva vida privada en secret. Així que va esperar fins el dia abans de la seva mort, l’any 1991, per comunicar que estava greument malalt de sida.
En Magic Johnson, jugador de la NBA, va anunciar que era portador del VIH per retirar-se el 1991. A partir d’aquell moment, ha estat lluitant activament contra la sida i avui dia segueix fent-ho.
Aquest és el discurs que va fer quan es va retirar dels Lakers:
Els anys següents van ser un batibull. Les farmacèutiques van intentar
crear medicaments eficaços que ajudessin als malalts, però no van haver-hi
resultats gaire satisfactoris. Com a conseqüència, es van donar nombroses
manifestacions demanant medicació per a tothom. A més a més, també
reivindicaven que l’estat no donava prou pressupost per la recerca de la cura. Moltes
associacions afirmaven que la manca de diners destinats a la investigació era
causada per l’homofòbia del govern. Personalment, crec que el missatge que
volien donar era que si el grup afectat per la malaltia hagués sigut, per
exemple, tots els advocats o arquitectes dels E.E.U.U. els fets haguessin
transcorregut d’una manera totalment oposada.
El nombre de malalts creixia exponencialment arreu del món i, per tant, el
de morts també. Va deixar gairebé tots els països del nostre planeta afectats.
Va haver-hi una generació de joves que va perdre milers i fins i tot milions de
persones. La majoria d’integrants de les comunitats gais de les ciutats més
importants dels E.E.U.U. van morir o perdre tots els amics i coneguts que
tenien. Al següent vídeo tenim el testimoni d’un home on explica com era el seu
dia a dia durant el punt àlgic de la pandèmia, entre el minut 8:47 i el 9:24.
La sida va causar una pandèmia, és a dir, fou una malaltia epidèmica estesa a molts països o continents. Aquesta època de crisi va estar concentrada entre la dècada dels anys 80 i la primera meitat dels 90. Tot i que avui dia segueix sent una epidèmia a moltes zones del món.
Dins d’aquest nou món de llibertat i felicitat, també de descontentament per part de la gran majoria de població homofòbica, es donen els primers casos de sida el 1981; tot i que en aquell moment no es coneixia què era. Només se sabia que els malalts presentaven patologies molt anormals, ja que només es mostraven a persones amb zero defenses. Les més destacables d’aquestes rares malalties oportunistes són la pneumònia per Pneumocystis carinii i el Sarcoma de Kaposi. Són patologies molt complicades que acabaven amb la mort de la majoria dels infectats. Com a conseqüència la població va crear un rebuig extrem cap als malats, agreujat pels grups socials als que pertanyien.
A mesura que passava el temps es creaven teories que intentaven explicar la forma de contagi o en què consistia exactament la malaltia. Moltes relacionaven la sida amb els homosexuals, ja que tots els primers malalts eren gais sexualment actius de Califòrnia o Nova York.
El que avui coneixem com a sida,
va ser anomenat de varies maneres popularment prèviament. Els noms més coneguts són “el càncer gai” o “la pesta rosa”.
Luc Montagnier (descobridor del VIH)
L’any següent, el 1982, la sida es va començar a estendre a altres grups com toxicòmans o hemofílics (persones amb una malaltia genètica que no permet la coagulació correcte de la sang i necessiten nombroses transfusions de sanguínies). També es van donar els primers casos de sida a altres països o continents com Haití, Europa o Uganda. Al setembre se li va donar el nom de sida (Síndrome d’ImmunoDeficiència Adquirida). Així mateix, es van crear noves associacions que volien promoure la seguretat a les relacions sexuals com la San Francisco AIDS Foundation (SFAF) o la The Terry Higgins Trust al Regne Unit.
El 1983 va ser un any clau, ja que es va descobrir el VIH i dones heterosexuals van ser infectades; demostrant d’aquesta manera que no era cap “càncer gai”, sinó que qualsevol persona es podia contagiar. Tot i això, la població estatunidenca seguia pensant que la sida era el preu que pagaven les persones amb “mala vida”, com els gais, toxicòmans o prostitutes. El més repugnant de la seva actitud és que estaven feliços que altres persones estiguessin patint. També es va descobrir que les mares infectades passaven el virus a les seves criatures durant l’embaràs, el moment del part o a la lactància.
Més tard, el 1984, es creen els primers tests que permeten saber si una persona és portadora del virus o no. Tanmateix no eren gaire precisos.
Durant tots aquests anys es va estigmatitzar la sida per raons diverses. Personalment, només en veig una de raonable: la por a la incertesa. Quan va començar la crisi del VIH no es tenia cap coneixement del virus i s’entén perfectament aquest rebuig dels malalts per protegir la seguretat de la població sana. El problema que jo hi veig és la manca de respecte amb la que es va dur a terme aquesta acció.
Els malalts sempre han estat rebutjats quan haurien d’estar protegits. Tanmateix no es va crear aquesta aversió per la por que provocava la possibilitat de contagi, sinó pels grups socials que patien la sida. Cosa que, des del meu punt de vista, era una reacció inconscient (o molt conscient) que tenia la població atemorida d’aquestes persones que sortien de la seva realitat.
Els anys anteriors al primer cas de sida van ser una època de canvis.
Si parlem a escala mundial, s’han de remarcar els següents fets: es van fer nombrosos avenços tecnològics com el primer avió Concorde (que va trencar la barrera del so), la fundació d’empreses tan importants com Microsoft o Apple, etc. A més a més, la medicina va aconseguir crear una nova forma de reproducció: la fecundació in vitro.
Si mirem aquesta etapa des d’un punt de vista més cultural, podríem destacar l’estrena de la primera Star Wars i la mort d’Elvis Presley. Durant el temps en què succeïa tot aquest enrenou, la Guerra Freda no havia acabat, sinó que es va passar una fase de tranquil·litat a una d’alta tensió, el que s’anomena Segona Guerra Freda.
Per una altra banda, aquests anys van ser crucials a la història d’Espanya i Catalunya. El 1975 va morir Franco, i amb la seva mort es va emportar una dictadura de quaranta anys. Per tant, aquest fet va ser seguit per la transició.
Cal ressaltar un altre detall d’aquell moment. Els anys setanta van ser un dels punts clau del l’alliberació sexual, especialment a ciutats com San Francisco o Nova York dels Estats Units. La comunitat LGBT (Lesbianes Gais Bisexuals i Transsexuals) deixa de tenir por i finalment surt al carrer sense cap tipus de complexes.
Abans de tocar el tema que vull tractar amb més detall, he hagut de fer una recerca de què és el VIH i la sida.
A continuació teniu el document que he creat mitjançant tota la informació que m'he anat troant. Espero que sigui d'ajuda i els conceptes estiguin ben explicats.
Si no teniu ganes de llegir, també podeu mirar el següent vídeo:
