dimecres, 8 de juny del 2016

3.6. M Ú S I C A

La música també va prendre un paper important en aquell moment, com sempre ho fa.

He escollit tres cançons que considero bastant representatives. Les he traduït i he analitzat la seva lletra.

- The Show Must Go On, Queen (1991)

Empty spaces - what are we living for
Abandoned places - I guess we know the score
On and on, does anybody know what we are looking for...?
Another hero, another mindless crime
Behind the curtain, in the pantomime
Hold the line, does anybody want to take it anymore?
The show must go on,
The show must go on
Inside my heart is breaking
My make-up may be flaking
But my smile still stays on.
Whatever happens, I'll leave it all to chance
Another heartache, another failed romance
On and on, does anybody know what we are living for?
I guess I'm learning, I must be warmer now
I'll soon be turning, round the corner now
Outside the dawn is breaking
But inside in the dark I'm aching to be free
The show must go on
The show must go on
Inside my heart is breaking
My make-up may be flaking
But my smile still stays on
My soul is painted like the wings of butterflies
Fairy tales of yesterday will grow but never die
I can fly - my friends
The show must go on
The show must go on
I'll face it with a grin
I'm never giving in
Oh - with the show -
I'll top the bill, I'll overkill
I have to find the will to carry on
Oh with the -
Oh with the show -
The show must go on...

Espais buits – per a què vivim?
Llocs abandonats – suposo que coneixem la el tanteig
Sense parar, algú sap què estem buscant...?
Un altre heroi, un altre crim sense motiu
Darrere del teló, a la pantomima
No pengis, hi ha algú que ho vulgui aguantar més?
L’espectacle ha de continuar,
l’espectacle ha de continuar
Dins el meu cor s’està trencant
El maquillatge potser s’està traient 
Però segueixo tenint el meu somriure
Passi el que passi, ho deixaré tot a la sort
Un alter desamor, un altre romanç fallit
Sense parar, algú sap per a què vivim?
Suposo que estic aprenent, ara dec ser més amable 
D’hora estaré girant la cantonada
Fora s’està fent de dia
Però dins de la foscor anhelo ser lliure
L’espectacle ha de continuar,
l’espectacle ha de continuar
Dins el meu cor s’està trencant
El maquillatge potser s’està traient 
Però segueixo tenint el meu somriure
La meva anima està pintada com ales de papallones
Els contes de fades d’ahir creixeran però mai moriran
Puc volar – amics meus
L’espectacle ha de continuar,
l’espectacle ha de continuar
L’enfrontaré amb un somriure
Mai cediré
On – amb l’espectacle -

Estaré el primer al cartell, exageraré
He de trobar la manera de continuar
Oh amb el -
Oh amb el show -
L’espectacle ha de continuar...

Queen
Aquesta cançó reflecteix tot el dolor pel que va passar Mercury des del dia que li van diagnosticar la sida, sobretot la dificultat que li va suposar mantenir-ho secret. Això ho podem observar al vers que diu “però dins de la foscor anhelo ser lliure”.



Aquesta lletra explica la gran raó per la qual considero a Freddie el meu ídol: La seva gran força de voluntat. Tot i saber que estava esperant una mort imminent, mai va llançar la tovallola. Va seguir lluitant contra l’agressiva malaltia fins l’últim moment. A més a més, va ser capaç d’empassar-se molt dolor per evitar que patissin altres persones.  



- The Last Song, Elton John (1992)

 Yesterday you came to lift me up
As light as straw and brittle as a bird
Today I weigh less than a shadow on the wall
Just one more whisper of a voice unheard
 Tomorrow leave the windows open
As fear grows please hold me in your arms
Won't you help me if you can to shake this anger
I need your gentle hands to keep me calm 
`Cause I never thought I'd lose
I only thought I'd win
I never dreamed I'd feel
This fire beneath my skin
I can't believe you love me
I never thought you'd come
I guess I misjudged Love
Between a father and his son
Things we never said come together
The hidden truth no longer haunting me
Tonight we touched on the things that were never spoken
That kind of understanding sets me free

Ahir vas venir per alçar-me
Lleuger com la palla i fràgil com un ocell
Avui peso menys que una ombra a la paret
Només un murmuri més d’una veu inaudita
Demà deixeu la finestra oberta
A mesura que la por creix aguanta’m als teus braços
No m’ajudaràs si pots a desfer-me d’aquest enuig
Necessito les teves gentils mans per calmar-me
Perquè mai no vaig pensar que perdria
Només pensava que guanyaria
Mai no vaig somiar que sentiria
Aquest foc sota la meva pell
No puc creure’m que m’estimes
Mai no vaig pensar que vindries
Suposo que vaig jutjar erròniament l’amor
Entre un pare i el seu fill
Les coses que mai havíem dit arriben alhora
La veritat amagada ja no em turmenta
Avui hem esmentat les coses que mai no hem parlat
Aquell tipus de comprensibilitat m’allibera 

Elton John
La història que es narra en aquesta cançó és la d’un pare homofòbic que acaba acceptant el seu fill gai quan està a una fase molt avançada de la sida. 

Vull destacar la primera estrofa, perquè crec que descriu amb un llenguatge molt treballat l’estat en què es trobaven els malalts de sida abans de morir.

L’he triada perquè la primera vegada que la vaig escoltar em va sorprendre el gir que dóna l’argument a l’últim vers de la tornada. Crec que el fa una cançó molt especial i commovedora. Tot i que trobo bastant trist que una persona s’hagi de trobar a una situació tan crítica com aquesta per poder acceptar algú, encara més si és seu fill.



- In This Life, Madonna (1992)

Sitting on a park bench
Thinking about a friend of mine
He was only twenty three
Gone before he had his time
It came without a warning
Didn't want his friends to see him cry
He knew the day was dawning
And I didn't have a chance to say goodbye
In this life I loved you most of all
What for?
'Cause now you're gone and I have to ask myself
What for?
What for?
Driving down the boulevard
Thinking about a man I knew
He was like a father to me
Nothing in the world that he wouldn't do
Taught me to respect myself
He said that we're all made of flesh and blood
Why should he be treated differently
Shouldn't matter who you choose to love
In this life I loved you most of all
What for?
'Cause now you're gone and I have to ask myself
What for?
People pass by and I wonder who's next
Who determines, who knows best
Is there a lesson I'm supposed to learn in this case
Ignorance is not bliss
In this life I loved you most of all
What for?
'Cause now you're gone and I have to ask myself
What for?
People pass by and I wonder who's next
Who determines who knows best
Is there a lesson I'm supposed to learn in this case
Ignorance is not bliss
Have you ever watched your best friend die (what for)
Have you ever watched a grown man cry (what for)
Some say that life isn't fair (what for)
I say that people just don't care (what for)
They'd rather turn the other way (what for)
And wait for this thing to go away (what for)
Why do we have to pretend (what for)
Someday I pray it will end
I hope it's in this life
I hope it's in this life time
I hope it's in this life
I hope it's in this life time

Asseguda al banc d’un parc
Pensant en un amic
Només tenia vint-i-tres anys
Se’n va anar abans del que li tocava
Va arribar sense avisar
No volia que els seus amics el veiessin plorar
Sabia que el dia s’estava acabant
I no vaig tenir l’oportunitat de dir adéu
En aquesta vida, et vaig estimar per sobre de tot
Per a què?
Perquè ara te n’has anat i m’he de preguntar
Per a què?
Per a què?
Conduint pel bulevard
Pensant en un home que coneixia
Era com un pare per a mi
No hi havia res al món que ell no pogués fer
Em va ensenyar a respectar-me
Ell deia que tots estem fets de car i ossos
Per què hauria de ser tractat de manera diferent?
No hauria d’importar a qui tires estimar
En aquesta vida, et vaig estimar per sobre de tot
Per a què?
Perquè ara te n’has anat i m’he de preguntar
Per a què?
La gent passa i em pregunto qui és el següent
Qui ho determina?, qui ho sap?
Hi ha una lliçó que hauria d’aprendre aquesta vegada?
La ignorància no és la felicitat
En aquesta vida, et vaig estimar per sobre de tot
Per a què?
Perquè ara te n’has anat i m’he de preguntar
Per a què?
La gent passa i em pregunto qui és el següent
Qui ho determina?, qui ho sap?
Hi ha una lliçó que hauria d’aprendre aquesta vegada?
La ignorància no és la felicitat
Has vist el teu millor amic morir? (per a què?)
Has vist un home adult plorar? (per a què?)
Alguns diuen que la vida és injusta (per a què?)
Jo dic que a ells no els importa (per a què?)
Ells prefereixen anar per l’altre camí (per a què?)
I espero a que això se’n vagi (per a què?)
Per què hem de fingir? (per a què?)
Reso per a què algun dia això acabi
Espero que sigui en aquesta vida
Espero que sigui en aquesta vida
Espero que sigui en aquesta vida
Espero que sigui en aquesta vida


La Madonna sempre a donat el seu suport als malalts de sida, cosa que podem veure en aquesta composició. 

Madonna
Parla de dos amics que va perdre per la sida. El primer d’ells sembla ser un noi jove que va decidir no explicar què li passava, com el cantant de Queen. A diferència dels malats de càncer que decideixen no comunicar-ho per estalviar-se el dolor de les persones més properes,  aquesta decisió solia (i encara sol) ser presa pels malalts de sida per evitar el rebuig de la societat.   L’altre segurament fou un amic que la va fer créixer com a persona, qui li va ensenyar que hem de respectar a tothom i ens hem d’estimar a nosaltres mateixos.

El meu vers preferit és el següent: “La ignorància no és la felicitat”. Explica amb sis paraules el que vull que la gent entengui llegint el meu blog: pot semblar que la desconeixença creï un embolcall que ens protegeixi i els coneixements siguin l’agulla que peti aquesta bombolla. No obstant, la realitat és que la saviesa només ens pot fer més humans, tot i que el camí pel que ens porti descalços estigui cobert de xinxetes. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada