Provablement, la polèmica més recent relacionada amb la sida i Hollywood és la de l’actor estatunidenc Charlie Sheen. El 17 de novembre de 2015 va anunciar públicament a una entrevista que és VIH positiu. A continuació tenim algunes de les seves afirmacions més destacables:
“Estic aquí per
admetre que, de fet, sóc VIH +. He de posar un final a aquesta arremesa, a
aquest bombardeig d’atacs i <<mitges veritats>> i nocives i
volàtils històries sobre mi, que estan amenaçant la salut de molts altres”.
“Són tres lletres
difícils d’interioritzar. Va ser un punt
d’inflexió a la meva vida ”.
Declara que ha
arribat a pagar mes de 10 milions de dòlars per mantenir la seva malaltia en
secret.
“El que ells
obliden és que són diners que estan robant als meus fills. Es pensen que només
m’afecta a mi, però tinc cinc fills i una neta”.
“Confiava en
aquelles persones i estaven en el meu cercle més proper, i pensava que em
podrien ajudar. La meva confiança esdevingué la seva traïció”.
Charlie explica
que ha sigut una víctima d’extorsió, amenaces i xantatge.
Confirma que una
prostituta que havia contractat va utilitzar el temps que estava a casa del
famós per fer una foto dels
antiretrovirals (medicaments) que ha de prendre per tractar el VIH. Aquesta
dona va amenaçar-lo dient-li que faria pública la imatge si no li pagava una
quantitat considerable de diners.
“Crec que avui
surto de la meva presó”.
Tot i estar
patint aquell xantatge, seguia freqüentant els serveis de dones de companyia
que l’estaven extorsionant. Aquesta és la justificació que ell ens dóna:
“Estava tan
deprimit per la condició en la que em trobava que vaig començar a prendre
moltíssimes drogues, bevia desenfrenadament. Prenia decisions molt dolentes. Sé
que sóc 100% culpable d’aquesta part de la història”.
“Ara tinc la
responsabilitat de millorar-me i d’ajudar a moltes altres persones. I, amb
sort, com a resultat del que estem fent
avui potser alguns vindran a dir-me: <<Gràcies, Charlie. Gràcies per
deixar la porta oberta>>”.
En Charlie és un
gran exemple del que van haver de viure milions de persones durant els 80 i 90.
Així mateix, deixa molt més clar que, tot i que la societat està millorant,
encara tenim un llarg camí per recórrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada