C O N C L U S I Ó

El camí pel qual he passat fent aquest treball ha estat plegat de nous coneixements, injustícies, emocions i, fins i tot, algunes llàgrimes.

La sida va ser la plaga del segle vint. Des del 1981 ha provocat gairebé 40 milions de morts en total. Moltes d’aquestes persones pertanyien a col·lectius socials “mal vistos” per la població.

Amb la seva arribada va començar una lluita que buscava la seva cura i, principalment, la igualtat entre éssers humans. Malauradament, encara no ha donat el seu fruit madur. Tanmateix, la quantitat d’esforç realitzat per milions de persones per sobreviure, millorar i intentar estendre la informació correcte arreu del món és incalculable.

Des del moment de la seva aparició, es va crear un estigma relacionat amb el VIH a diferents nivells: familiar, laboral, social, sanitari,  d’amistat, etc. Això és degut a la seva associació amb grups considerats marginals com homosexuals, toxicòmans, prostitutes o africans.

Com ja sabeu, considero que qualsevol tipus de discriminació és intolerable. Sempre s’ha de mantenir un mínim de respecte, cosa que mai s’ha fet completament amb els portadors del VIH o els malalts de sida. Moltes vegades no cal un comentari despectiu com “s’ho mereixia, és la seva culpa” per expressar rebuig; una mirada de menyspreu, un gest inapropiat, la manca d’un somriure... són molt més que suficients per enfonsar una persona.

L’afecte, l’empatia i el respecte són els pilars de la humanitat. Per què no tothom demostra que pertany a aquesta esplèndida espècie anomenada Homo sapiens sapiens? Jo us donaré la resposta: ells creuen que només un determinat grup de persones “tenen l’honor” de ser humans: els qui segueixen les seves normes, els qui no surten de la realitat que s’han inventat. Per a mi ells són els malalts, la societat malalta dels segles XX i XXI.  

Sabeu què he deduït? Els canvis també ens fan humans. Incorporar elements d’altres individus que no formen part de tu mateix és l’experiència més enriquidora que es pot viure. Així que no estigueu espantats del que és diferent; sigueu curiosos, investigueu, proveu i, el més important de tot, accepteu. Òbviament, abans d’acceptar s’ha de saber; per tant, difoneu el coneixement.

Després de passar llargues estones mirant per la finestra, aparentment perduda a l’infinit,  he arribat a la meva conclusió final: La sida ha canviat el nostre món; s’ha emportat a molts, però, com diu Felipe Garcia, “la sida està curant la nostra societat malalta”. La sida ens està fent més humans.