La vida dels portadors del VIH i els malalts de sida ha canviat molt en els darrers trenta anys en els països més desenvolupats. Infectar-se en els 80 o 90 era una sentencia de mort, cosa que ara, amb el tractament, significa tenir una malaltia crònica que, amb els medicaments necessaris, permet tenir una vida normal. Aquesta idea la reflexa el següent vídeo:
Aquí teniu l’emocionant missatge que envia l’home traduït al català:
Alguna vegada has sentit que, en algun moment, hi havia algú que era igual que tu, però va néixer en una altra època?
Em dic Tyler Curry. Sóc escriptor i fotògraf i visc a Dallas, Texas. Vaig néixer el setembre del 1983, un mes abans que el VIH fos identificat. En aquell moment la malaltia era coneguda amb el nom de “càncer gai”. Era gairebé sempre una sentència de mort segura. Però alguns van sobreviure. Els van anomenar “els afortunats”.
Em van diagnosticar que tenia el VIH el juliol del 2012. Només havia tingut el virus uns nou mesos i estava a 75 limfòcits T col•laboradors de tenir la sida.
Les meves grans preocupacions eren sortir amb gent, envellir, trobar algú a qui estimar i, més important, trobar algú amb qui mantenir relacions sexuals: un luxe.
Perquè els homes que caminaven com jo i parlaven com jo, a qui els agradaven les mateixes coses que a mi m’agraden, qui van cometre els mateixos errors que jo; no ho van aconseguir.
Aquesta hagués sigut la primera marca que hagués trobat, sarcoma de Kaposi. Aleshores no hi havia cap test que identificava el VIH, així que normalment aquesta era el signe que indicava que estaves infectat.
Entre sis mesos i un any més tard i les coses cada vegada van pitjor. Tot em fa mal, els meus pulmons estan incendiats, sempre tinc febre i no tinc energia.
La gent tindria por de tocar-me. Els meus amics em deixarien, estarien massa deprimits de mirar-me la cara. La meitat dels meus amics estarien morts.
Al voltant del meu trenta-unè aniversari, probablement ja estaria mort.
La meva cara ja no seria la meva cara. Seria un símbol d’una plaga.
Si ets un home gai viu avui dia, sigues feliç, sigues agraït. Ves a viure la teva vida.
Aquesta no és la meva cara, perquè vaig néixer el 1983.
Em trauré això i aniré a viure la meva vida. Resulta que sóc un dels “afortunats”.
Viu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada