La sida va causar una pandèmia, és a dir, fou una malaltia epidèmica estesa a molts països o continents. Aquesta època de crisi va estar concentrada entre la dècada dels anys 80 i la primera meitat dels 90. Tot i que avui dia segueix sent una epidèmia a moltes zones del món.
Dins d’aquest nou món de llibertat i felicitat, també de descontentament per part de la gran majoria de població homofòbica, es donen els primers casos de sida el 1981; tot i que en aquell moment no es coneixia què era. Només se sabia que els malalts presentaven patologies molt anormals, ja que només es mostraven a persones amb zero defenses. Les més destacables d’aquestes rares malalties oportunistes són la pneumònia per Pneumocystis carinii i el Sarcoma de Kaposi. Són patologies molt complicades que acabaven amb la mort de la majoria dels infectats. Com a conseqüència la població va crear un rebuig extrem cap als malats, agreujat pels grups socials als que pertanyien.
A mesura que passava el temps es creaven teories que intentaven explicar la forma de contagi o en què consistia exactament la malaltia. Moltes relacionaven la sida amb els homosexuals, ja que tots els primers malalts eren gais sexualment actius de Califòrnia o Nova York.
El que avui coneixem com a sida,
va ser anomenat de varies maneres popularment prèviament. Els noms més coneguts són “el càncer gai” o “la pesta rosa”. |
| Luc Montagnier (descobridor del VIH) |
El 1983 va ser un any clau, ja que es va descobrir el VIH i dones heterosexuals van ser infectades; demostrant d’aquesta manera que no era cap “càncer gai”, sinó que qualsevol persona es podia contagiar. Tot i això, la població estatunidenca seguia pensant que la sida era el preu que pagaven les persones amb “mala vida”, com els gais, toxicòmans o prostitutes. El més repugnant de la seva actitud és que estaven feliços que altres persones estiguessin patint. També es va descobrir que les mares infectades passaven el virus a les seves criatures durant l’embaràs, el moment del part o a la lactància.
Més tard, el 1984, es creen els primers tests que permeten saber si una persona és portadora del virus o no. Tanmateix no eren gaire precisos.
Durant tots aquests anys es va estigmatitzar la sida per raons diverses. Personalment, només en veig una de raonable: la por a la incertesa. Quan va començar la crisi del VIH no es tenia cap coneixement del virus i s’entén perfectament aquest rebuig dels malalts per protegir la seguretat de la població sana. El problema que jo hi veig és la manca de respecte amb la que es va dur a terme aquesta acció.
Els malalts sempre han estat rebutjats quan haurien d’estar protegits. Tanmateix no es va crear aquesta aversió per la por que provocava la possibilitat de contagi, sinó pels grups socials que patien la sida. Cosa que, des del meu punt de vista, era una reacció inconscient (o molt conscient) que tenia la població atemorida d’aquestes persones que sortien de la seva realitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada